Back سوء نية Arabic Κακή πίστη Greek Bad faith English Mala fe (derecho) Spanish חוסר תום לב HE Zla namjera Croatian Mala fides IO Vond trú Icelandic Malafede Italian 悪意 Japanese
La mala fe és la convicció que té una persona d'haver adquirit el domini, possessió, mera tinença o avantatge sobre una cosa o un dret de manera il·lícita, fraudulenta, clandestina o violenta.[1] La mala fe és transmissible, de manera que no només estarà de mala fe qui efectivament hagi exercit la violència, frau o clandestinitat, sinó també a qui va ser traspassat el dret d'algú que l'hagi exercit o la va adquirir així.
La mala fe s'oposa a la bona fe, que és la convicció d'adquirir un dret per mitjans legítims, exempts de frau i de qualsevol altre vici.[2]
- ↑ «Definición de Mala fe». Definición-de. Arxivat de l'original el 27 de juliol de 2014. [Consulta: 24 octubre 2014].
- ↑ «Buena fe». Diccionario jurídico. [Consulta: 24 octubre 2014].